«Jo crec que el català ha de viure en tota la seva extensió. Les llengües no les podem empetitir. És més, no tenim dret a reduir-les. Són d'una riquesa immensa.»

Lourdes Domínguez, "La llengua és l'invent més extraordinari de la humanitat" (Avui Cultura, 5 de desembre 2002, p. 5-6)

Teresa Juvé Acero és una pedagoga i escriptora catalana d'origen madrileny. Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza. Després de la Guerra Civil, s'exilià amb la seva família a Tolosa. Graduada en literatura comparada i doctorada en literatura occitana l'any 1976, exercí la docència com a professora de castellà. Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la Resistència Francesa. Conegué Josep Pallach, que també participava en el moviment, amb el qual es casà l'any 1948, i ambdós es dedicaren a l'ensenyament en un institut d'ensenyament mitjà de París. El 1969 crea una escola d'estiu per a estudiants francesos a Roses i el 1970 Juvé i Pallach tornen definitivament a Catalunya. La seva primera novel·la (La charca en la ciudad) quedà finalista del Premi Nadal l'any 1963. Dedicada a la docència, s'interessà en la literatura del segle XVI i en la novel·la policíaca -especialment per autors com Agatha Christie i Arthur Conan Doyle-, i aquests interessos confluïren en una obra novel·lística de misteri ambientada en aquesta època. En són una mostra El portantveus s'ha equivocat (1997),La "commedia dell arte" sota sospita (2000), Un crim a l'Armada Invencible (2000), Juguesca mortal (2002), Els assassins eren més d'un (2002), La trampa (2014) i L'arbre trencat (2019). El 2010 rebé la Creu de Sant Jordi.

Fonts principals: AELC i Viquipèdia