Poeta, professor i crític literari. Va néixer a València, on va cursar Filologia Catalana, però vivia a Barcelona. En el moment de la seva mort, acabava de presentar la tesina a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i havia començat a escriure una novel·la. Mentrestant, feia de professor de secundària i escrivia sobre literatura al suplement cultural del dBalears, L’Espira.
La seva producció poètica es concentra en tres poemaris publicats: Un llençol per embrutar (Viena Edicions, 2003), Les entranyes del foc (Ajuntament d’Arenys d’Amunt, 2005) amb el qual va guanyar el IV Premi Domènec Parramon de poesia, i Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009), premi de poesia Jaume Bru i Vidal 2009.

La seva poesia està fortament influenciada per la lectura atenta d’autors catalans com Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estallés o Joan Margarit, però la vessant teòrica es basa en les idees postmodernes de Paul de Man o la deconstrucció de Jacques Derrida. Salvador Iborra combinava en un tot la creació poètica i la reflexió teòrica, intentant renovar des de dins la crítica literària catalana.
La matinada del 29 de setembre de 2011 va ser assassinat davant del portal de casa seva. La commoció de familiars, amics, veïns i gent sensible al món de les lletres pel fet ha quedat registrada a la xarxa.