— Tinc entès que la seua primera vocació filològica es va adreçar al castellà i al portuguès... Com va arribar a interessar-se pel valencià?

— Havia fet batxillerat a la universitat de Colúmbia Britànica, Vancouver. Després, de l'any 53 al 55, vaig continuar els meus estudis a la de Toronto, estudiant llengües romàniques. Treballava l'etimologia, m'interessaven els mots i potser l'afecció em venia del meu pare, un lingüista que parlava sis llengües i que a més s'interessava per l'origen de les paraules. L'any 54 apareix el primer volum del diccionari etimològic castellà de Joan Coromines. El diccionari fou per mi, que a penes tenia fonts a partir de les quals treballar, tota una descoberta! Es donava el cas que tenia un dels meus amics mestres de Vancouver, George Mc Spadden, ensenyant a la universitat de Xicago, on estava Coromines, i és a traves d'ell que contacte amb el professor català. Li vaig escriure una carta dient-li que m'agradaria fer un estudi sobre els arabismes de les llengües hispàniques. Coromines s'hi va interessar i finalment vaig aconseguir unes beques per anar a Xicago. En la primera trobada que tinc amb ell em fa un examen de francès, llatí, italià, alemany..., quedà content i així vaig passar d'alumne seu a col·lega, a amic, a col·laborador. A Xicago hi havia un programa magnífic de romanística, molt complet... i Coromines, que era un apassionat de la seua llengua, em formà en el català, en Llull, en el Tirant lo Blanch, en Maragall... Em va impressionar molt i sobretot la manera com tot això es podia aprendre de la mà de Coromines, que ja era tota una celebritat. Vaig agafar una base sòlida de les llengües romàniques amb Coromines. Un dia em preguntà si havia pensat en la meua tesi doctoral i em suggereix, advertint-me que ja sabia del meu interès pels arabismes a les llengües hispàniques, fer o allò que jo volia fer, o una edició crítica de les Vides dels Sants Rossellonesos, un anònim del segle XIII, o fer un estudi del diccionari valencià-castellà del xativí Manuel Joaquim Sanelo. Vaig optar per això darrer.

Francesc Viadel, "No cal l'Acadèmia Valenciana". Entrevista a Joseph Gulsoy, filòleg. El Temps, núm. 768 (8 de març de 1999), p. 56-59