Amb la perspectiva dels anys i la maduresa que atorga el camí fet, ¿com definiria la seua trajectòria poètica des dels llibres inicials fins l'últim, «Abisme i ocell»?
És difícil definir la trajectòria pròpia. Perquè el camí el vas fent a poc a poc, escrius al mateix temps que vius, dins de les mateixes coordenades, i en aquest sentit, encara que la poesia no ha d'entendre's com un reflex biogràfic i a voltes considere que també podria considerar-se com un gènere de ficció, sí que està molt unida a la vida que anem fent, entesa aquesta tant des d'un punt de vista diguem-ne exterior com la deguda al propi món interior on són molts importants els ressorts de l'intel·lecte. és per això que entenc la trajectòria poètica no com un projecte tancat sinó al contrari: ben viu, com la trajectòria sempre oberta que ens proporciona la mateixa vida

¿El seu llenguatge poètic ha evolucionat des de les propostes simbolistes dels primers llibres fins els últims, sobretot «Abisme i ocell», on l'expressió és més essencial, més transparent i, en general, més amarga. Com valora aquesta evolució?
Ho nugaria a la pregunta anterior. L'evolució de la meua poesia també és fruit de l'evolució personal i de les diferents maneres d'acostar-se tant al fet vital com al fet pròpiament artístic. Si a hores d'ara la meua poesia es basa en un llenguatge amb menys càrrega simbòlica i que s'acosta més a una transparència expressiva potser es dega a una necessitat més profunda d'entendre el fet vital en si. En el fons no ho sé.El que sí que sé és que ara és més real el pas del temps, com és obvi, i tot allò que anys enrere era una mena de joc per desxifrar el futur ara s'ha convertit en una realitat.

Antoni Gómez, "Tenim bons escriptors però pocs lectors". En: Levante. Postdata, núm. 732 (21 gener 2011), p. p. 5