visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Pàgina inicial > Miquel Dolç |
Llatinista, traductor, poeta i crític literari. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb Hispania y Marcial (1953). Fou catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla, València i de l’Autònoma de Madrid. En la seva tasca de traductor, especialment vinculada a la Fundació Bernat Metge, destaquen les versions del corpus virgilià: les Bucòliques (1956), les Geòrgiques (1963), l’Eneida (en vers el 1958 i quatre volums en prosa, el 1972-1978) i l’Apèndix virgiliana (1982). També va traduir Marcial, Persi, Estaci, Ovidi, Catul, Tàcit, Lucreci, Sèneca, Prudenci i Luís de Camões. El 1987 rep el Premi Nacional de traducció per De la natura, de Lucreci, i el 1990 guanya el premi Crítica Serra d’Or per la traducció de Les confessions, d’Agustí d’Hipona. La seva obra poètica, que s’inscriu inicialment dins l’òrbita de l’Escola Mallorquina i que evolucionarà cap al realisme, queda integrada per vuit llibres: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958), Flama (1962), Imago Mundi (1973) i L’ombra que s’allarga (1984) i Sàtires i epigrames (1994). Fou membre directiu de la Fundació Bernat Metge (1960) i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). |
||
Font principal: Diccionari de la Literatura Catalana (Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 319)
|