«Per traduir Camilleri has de ser una mica com en Camilleri. És a dir, tenir la mateixa malaltia. T'has d'emocionar per un canvi morfològic, has de perdre el senderi per un joc de paraules; substancialment, has d'estimar la llengua. Les llengües. Contar històries està molt bé, per l'amor de Déu. I que t'agradin les aventis, i la fantasia. Però si no enfolleixes per la variació dialectal, si no t'agafa una esgarrifança quan sents una dita nova, si no veus l'hora d'engegar una locució acabada d'aprendre, si no somies que voldries aprendre tots els idiomes del món, llavors per què el tradueixes? No ets un traductor digne d'en Camilleri, i ell no s'ho mereix».

Fragment de l'escrit de Pau Vidal per a Quaderni Camilleriani (núm. 3, 2017) (Extret de Vilaweb).