«Crec que tots devem estar d'acord que no hi ha d'haver gaire diferència entre el teatre i la vida i en què alhora hi ha una diferència. Per a mi, la diferència està només en una diferència de concentració. Entre la fotografia que el fotògraf ens acaba de fer i la vida no hi ha diferència. Es una fotografia nostra i alhora és una concentració, perquè és un moment vist d'una manera més precisa, més exacta. L'única raó per anar al teatre és tornar a trobar la vida, però d'una manera més intensa, o més clara, o més misteriosa, o més comprensible, o més emocional. Llavors, això voldria dir que per aprendre teatre cal que hi hagi una relació amb la vida molt estreta. I això també vol dir que s'ha de poder aprendre en les condicions de la vida de cada dia. Es tracta d'un treball especial. I un treball especial vol dir que de vegades cal estar aïllat, però no pas sempre. Hi ha un moviment constant —com en tot treball personal— cap a la vida i que després torna cap a un lloc de concentració. És el principi dels assaigs on hom treballa en un lloc secret i en un moment determinat va cap al públic. Llavors, per aprendre'n, cal mantenir un equilibri entre allò que només es pot fer en soledat i allò que només es pot fer a la vida.»

Fragment de "Sis respostes de Peter Brook", a cura de Joan Abellan. En: Estudis Escènics. Barcelona, Núm. 27 (1985, Desembre), p. 7-18