JAUME BOFILL I FERRO (1893-1968)
Jaume Bofill i Ferro

Jaume Bofill i Ferro (Barcelona, 1893 — Barcelona, 1968) va ser un assagista, crític literari i poeta que va destacar per una gran riquesa d'idees. El seu pare, per qui sentia una admiració devota, el va posar en contacte amb un ambient cultural poc freqüent en els entorns burgesos de l'època. Bofill i Ferro es va doctorar en Farmàcia i es va llicenciar en Filosofia i Lletres.

L'escriptor va conèixer Josep Carner gràcies al seu cosí segon, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost). Arran d'aquesta coneixença, va passar a formar part del grup Caligenea, liderat per l'autor d'Els fruits saborosos. També fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, per a la qual va traduir diversos poetes grecs. Estilista elegant, va concebre la crítica com una activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional. En paraules del seu amic Albert Manent, Bofill i Ferro va gaudir de poca notorietat perquè “el seu tarannà tímid, més aviat indolent, i la descurança amb la pròpia obra” hi van contribuir.

Bofill i Ferro també va ser membre de la Penya de l'Ateneu de Barcelona, un grup intel·lectual de primers del segle xx que es reunia per fer tertúlia. Allà va coincidir amb Guerau de Liost, Josep Maria Junoy, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Josep Pous, Francesc Pujols, Carles Riba, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Joaquim Ventalló, Pompeu Fabra i altres escriptors. El gener de 1925 va fundar —juntament amb Carles Fages de Climent, Marià Manent, Tomàs Garcés, Rossend Llates i Octavi Saltor— la Revista de Poesia.

El 1948 va prologar l'Obra poètica completa de Guerau de Liost i una dècada més tard, el 1959, va publicar Vint-i-cinc anys de crítica, guardonat amb el Premi Josep Yxart. En aquesta antologia, hi va reunir els articles publicats a La Publicitat, Revista de Catalunya i La Nova Revista entre d'altres.

Jaume Bofill i Ferro va morir el 12 de juliol de 1968 a Barcelona i va ser enterrat, per voluntat pròpia, a Viladrau.

Extret principalment de CIVTAT: ideari d'art i cultura.

Darreres entrades:
2021-03-18
13:11
Goethe no mor mai / Domínguez, Martí
L'autor comenta la seva lectura recent de 'Converses amb Goethe', en què Eckermann conversa amb Goethe.
2021
El Temps, Núm. 1917 (9 març 2021), p. 66 (Lletres del mas)  
2017-05-02
11:17
Abans del temps perdut / Puig, Valentí
2017
El País. Quadern, Núm. 1672 (16 març 2017), p. 6 (Opinió. Provocacions)  
2013-06-02
17:04
1930. 'Estances' de Carles Riba / Bofill i Ferro, Jaume
1973
Guia de literatura catalana contemporània / a cura de Jordi Castellanos, Barcelona : Edicions 62, 1973 (p. 219-223)
   
2012-02-28
09:44
Més sobre Francesc Pujols / Ainaud de Lasarte, Joan ; Alavedra, Joan ; Albert, Esteve ; Auladell, Joaquim ; Barrera, Heribert ; Bladé i Desumvila, Artur ; Bofill i Ferro, Jaume ; Carner, Josep (1884-1970) ; Coromines, Joan (1905-1997) ; Dalí, Salvador ; Espadaler, Anton M. ; Estelrich, Joan ; Fabra, Pompeu ; Farran i Mayoral, Josep (1883-1955) ; Folguera, Joaquim ; Fontbona, Francesc ; Garcés, Tomàs (1901-1993) ; Maragall, Joan (1860-1911) ; Margarit, Ferran ; Muñoz i Espinalt, Carles ; Ors, Eugeni d' (1881-1954) ; Peran, Martí ; Pi de Cabanyes, Oriol ; Riba, Carles (1893-1959) ; Romeu i Figueras, Josep (1917-2004) ; Ruiz Simon, Josep Maria ; Sagarra, Josep M. de ; Sánchez Moreno, Ivan ; Ramos Díaz, Norma
Recull de diversos fragments signats per intel·lectuals contemporanis a Pujols o posteriors que aporten breus informacions sobre la personalitat i l'obra de Francesc Pujols fins a arribar a crear-ne un retrat al mode de mosaic.
2008
Francesc Pujols: llums i ombres, [Martorell] : Vilafranca del Penedès : Fundació Francesc Pujols : Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008 (p. 193-199)
   
2010-09-27
18:41
Jaume Bofill i Mates. Ètica, política i poesia / Manent, Albert
L'autor fa un repàs de la vida de Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) i, per una banda, tracta la importància que va tenir com a poeta però, per una altra, aprofundeix especialment en la seva tasca de polític, que va durar deu anys.
1978
L'Avenç, Núm. 9 ([Octubre] 1978), p. 6-9 (Biografia)
   
2010-04-30
12:48
Jaume Medina: 'El crepuscle de la poesia. Rainer Maria Rilke: un capítol de la història literària catalana' / Rossell, Anna
Sobre el recent estudi de Jaume Medina que es dedica a analitzar la influència i la recepció del poeta Rainer Maria Rilke a autors catalans.
2009
Revista de Catalunya, Núm. 256 (Desembre 2009), p. 106-108 (Guia de lectura)
   
2010-04-27
09:53
Carles Riba i la 'Revista de Catalunya' / Medina, Jaume
L'autor repassa la vinculació que hi va haver entre Carles Riba i la 'Revista de Catalunya'. Es parla tant de les participacions del poeta, en forma d'articles, seccions periòdiques o poemes, com dels articles apareguts sobre Carles Riba.
2009
Revista de Catalunya, Núm. 251 (Juny 2009), p. 97-101 (Revista dels llibres)
   
2009-11-30
17:07
Notes sobre la pervivència d'escriptors modernistes a les revistes literàries d'entreguerres / Farré i Vilalta, Imma
Imma Farré estudia la presència d'alguns dels principals escriptors modernistes en la premsa catalana dels anys vint del segle XX, sobretot a la 'Revista de Poesia' (1925-1927) i 'La Nova Revista' (1927-1929). [...]
2008
Les revistes literàries a la Catalunya d'entreguerres. Crítica, recepció, traducció, Lleida : Pagès Editors : Aula Màrius Torres, 2008 (p. 11-37)
   
2009-11-30
17:05
Goethe in Catalan / Desclot, Miquel (1952-)
Miquel Desclot comenta les traduccions de l'obra de Goethe al català i reflexiona sobre el ressò de l'autor en la literatura i la cultura catalanes. Esmenta les traduccions més importants i aquelles aparegudes en els últims temps.
2002
Catalan Writing. Barcelona, Núm. 17-18 (2002, Novembre), p. 36 (Monogràfic: Notes On The History Of Translation Into Catalan)
   
2009-11-30
17:04
Josep Romeu: immers en la paraula / Llorca, Vicenç
Sobre l'evolució poètica de Josep Romeu, la qual descriu una línia volgudament discontínua ja que l'escriptor va decidir restar en silenci entre 1951 i 1993. Vicenç Llorca tracta les causes d'aquest parèntesi i les de la reaparició posterior, a partir de 1993, marcada per un ritme de publicacions constant que l'autor repassa títol per títol. [...]
2004
Serra d'Or. Barcelona, núm. 537 (2004, Setembre), p. 42-44 (Cultura i vida. Lletres)