Foto: Pere Virgili (Ara.cat)

Què et mou a escriure?

«Escric des que tenia 10 anys, dibuixo des d'uns quants anys abans (diuen a casa que vaig agafar un llapis de ben petit i ja no vaig deixar-lo), així que probablement escric perquè és una altra forma de dibuixar, un cop has après les paraules i la gramàtica. Quasi n'estic segur d'això. En tot cas, la pregunta se'm fa difícil. Si alguna cosa em mou a escriure, és un moviment massa antic, massa llunyà, procedent d'un passat de coses estranyes no estranyes, mobles sota els quals et podies amagar, de llums i olors i persones molt altes i operacions d'amígdales i globus de paper els capvespres d'estiu, i hiverns humits, i gent i carrers i casa... un espai infinit a la ment, llegir i llegir sense parar, una decisió personal i paper de ceba i papers aprofitats de tota mena per escriure a mà i, un dia, una màquina d'escriure lettera 32. Ara escric perquè escric. Escric moltes hores al dia. Fa anys era un desig, una pulsió, una follia. Ara és un estat. A més, tinc la música. Comparteixo ambdós deliris de forma racional, abans establia torns de visita i fins i tot, períodes d'infidelitat, però ara practico una serena poligàmia.»

Joan Rivo Vidal, «Víctor Nubla, la independència del cercador», Benzina, núm. 32 (Desembre 2008), p. 41

«La Terra és un experiment d'una civilització extraordinàriament avançada, la manifestació de la qual en el nostre món tridimensional són els ratolins. El planeta, construït per encàrrec seu, és demolit per error per una altra civilització especialitzada en obres públiques que treballa en una nova via de circumval·lació. Solament se salven dos humans, i els dofins, que marxen deixant un missatge: «fins ara, i gràcies pel peix!» L'objectiu de l'experiment és trobar la resposta última a la Vida, l'Univers i totes les altres coses. Finalment, la resposta és 42«.

Víctor Nubla, «La terra és un experiment», Paper de vidre, 23 d'abril 2007, p. 26