| Resum: |
"L'obra de Maria-Mercè Marçal experimentà un procés considerable d'evolució, partint d'una sèrie de col·leccions primerenques centrades en la realitat d'un país en plena transformació radical per arribar a una obra tardana centrada en experiències més íntimes, i sobretot més femenines: la maternitat, l'amor lèsbic i el càncer de mama. Si bé els seus primers llibres presentaven referències a alguns dels esdeveniments polítics del moment i expressions del seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, així com mostres d'activisme femení, la poesia de Marçal prengué gradualment un punt de vista molt més introspectiu, d'un activisme molt menys explícit. En aquest article analitzem els aspectes de la seva obra més políticament compromesos que aparegueren al seu primer llibre de poesia, 'Cau de llunes (1973-1976)', que escrigué durant els últims anys de la dictadura franquista. Hi fa al·lusió a Francesc Layret, així com als dictadors Pinochet i Franco. " (Traduït de l'abstract de l'article). L'article analitza la presència de la ideologia de Marçal en la seva poesia en tres parts, seguint el seu cèlebre poema "Divisa": '1. De classe baixa', '2. De nació oprimida' i '3. Haver nascut dona'. |
visitant ::
identificació
