Resum: |
L'últim paràgraf: "Les humanitats, i en els seus marges més remots els estudis literaris, han esdevingut una activitat indiferent i, en la pràctica, menystinguda pels administradors, que apliquen a les universitats criteris empresarials de rendiment. Cal pensar, però, que si el retorn de l'edat mitjana, que Umberto Eco percebia en el mateix moment que esclatava l'era digital, ens porta una nova oralitat basada en la imatge, d'altra banda la pobresa interior, que és l'altra cara de l'exhibicionisme universal, podria conduir-nos dialècticament a un nou renaixement. Mentrestant, l'humanisme sobreviurà subterràniament entre unes minories agrupades en cenacles virtuals, tal com correspon a l'època, però íntimament conscients del seu paper de pedra de fonament d'una nova cultura humanística interinament descartada pels constructors de les universitats-empresa del segle XXI". |