Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya. Professor de la Universitat de Barcelona (1964-86) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1990-2008). Des del 1969 fou conservador de la Secció d'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya i, a partir del 1971, de la Secció de Manuscrits i Reserva Impresa. Director literari de l'Editorial Barcino (1985-2005), dirigí les col·leccions "Els Nostres Clàssics" i "Biblioteca Verdagueriana" i "Baró de Maldà" . Edità, entre d'altres, el segon volum dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (1968), els Brins d'espígol de Jacint Verdaguer (1981), l'Epistolari de J. Salvat i Papasseit (1984), les noves rimades del segle XIV, aplegades en L'aventura del Cavaller N'Huc e de Madona (1986, en col·laboració amb Lola Badia), l'epistolari de Joan Miró a J.F. Ràfols (1993, junt amb Francesc Fontbona), les Homilies d'Organyà (2001, en col·laboració amb Armand Puig i Andreu Rossinyol), i Quaderns d'exorcismes, de Jacint Verdaguer (2002, amb Joan Bada i Joan Santanach). Fou impulsor de l'edició crítica d'autors com Pere Serafí i el Baró de Maldà i de les obres Llibre d'amic e amat, de Ramon Llull (1995, a cura d'Albert Soler), el Llibre dels feits, de Jaume I (1991, a cura de Jordi Bruguera), i el Corpus d'antiga poesia popular (2000, a cura de Josep Romeu). També fou autor de Nebrija a Catalunya (1981), de la ponència del VIIè col·loqui de l'AILLC Repressió lingüística a l'Església a la immediata postguerra (1986) i, en col·laboració amb Germà Colon, del Panorama de la lexicografia catalana (1986).

Font principal: Enciclopèdia Catalana