VEGEU TAMBÉ

Any Joan Maragall 2010-2011

Joan Maragall a l'AELC

Joan Maragall a LLETRA

Joan Maragall a VISAT, la revista digital del PEN català

El món de Joan Maragall:
col·lecció digitalitzada de manuscrits a la Biblioteca de Catalunya

Un estiu amb Joan Maragall:
mostra de poemes a Vilaweb

Joan Maragall a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives

Joan Maragall: pròxima estació... Maragall
Documental del programa "El meu avi"


Signes del temps: Joan Maragall i la religió

Edu3.cat: Joan Maragall

Música de poetes: Joan Maragall

Palau i Fabre recita Joan Maragall

JOAN MARAGALL (1860-1911)
Joan Maragall
Joan Maragall i Gorina és un dels poetes essencials de la literatura catalana: a cavall entre els segles XIX i XX, va ser ell qui va portar la poesia catalana a la modernitat. És exponent d'una generació (la mateixa que Rusiñol) que va fer de la poesia, de l'art, l'estendard de la rebel·lió contra la seva classe. Apassionat per Goethe, aprèn alemany per traduir-lo. El 1890, entra a la redacció del Diario de Barcelona i l'any següent es casa amb Clara Noble. Tot i l'assumpció de les formes burgeses, Maragall manté sempre un fons de tensió que aflorarà constantment en la seva obra. És, des del Diario de Barcelona i en col·laboració amb L'Avenç i les Festes Modernistes de Sitges, un dels impulsors del Modernisme i l'introductor de Nietzsche a la península. Poesies (1895) i, sobretot, Visions & cants (1900) mostren la seva adhesió al modernisme i la seva evolució cap al catalanisme.
La seva veu com a poeta (amb el tractament de mites com «El comte Arnau», davant de situacions de conflicte com a «Els tres cants de guerra» o amb la seva col·laboració amb el moviment orfeonístic) i articulista (amb textos com «El sentimiento catalanista» i «La Patria Nueva») el converteixen en un dels grans definidors del catalanisme. El 1903 és elegit president de l'Ateneu: el seu discurs presidencial és l'Elogi de la paraula, una exposició de la seva poètica basada en valors de sinceritat i espontaneïtat, que matisarà més tard a Elogi de la poesia (1909). Maragall ha anat fent un gir que s'explicita amb un cert abandó del nietzschianisme i l'acostament a Novalis (de qui tradueix Enric d'Ofterdingen, 1906), un gir que té la seva plasmació poètica a Enllà (1906). Tanmateix, en els darrers anys de la seva vida i amb motiu del xoc que representa la Setmana Tràgica, es converteix en consciència crítica de les classes dirigents, i reclama una nova actitud social que hauria d'haver passat per l'indult dels condemnats. Sequències (1911), el seu darrer llibre poètic, que conté algunes de les seves peces majors com l'«Oda nova a Barcelona» o el «Cant espiritual», respon a aquesta actitud. Pòstumament va aparèixer la seva tragèdia Nausica.
Darreres entrades:
2017-04-24
16:52
Contrast and confluence in Verdaguer's and Maragall's poetic peopling of Barcelona / Puppo, Ronald (Universitat de Vic) ; Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (15è : 2015 : Barcelona)
"Aquesta anàlisi intertextual juxtaposa i examina detalladament el text i els context dels poemes "A Barcelona" (1883), de Verdaguer, i "Oda nova a Barcelona" (1909), de Maragall. Para especial atenció, pel que fa a aquest últim, a la relació entre el poema i els tres importants articles que Maragall escrigué sobre la Setmana Tràgica, així com al deute i alhora trencament que presenta el poema respecte el de Verdaguer; pel que fa al primer, examina el deute i alhora trencament que manifesta Verdaguer respecte la visió poètica que Rubió i Ors presentà de la ciutat al seu "Barcelona (1840). [...]
2016
Catalan Review, Núm. 30 (2016), p. 87-109 (Selected proceedings)

Inclou notes (p. 106-107)  

2017-03-13
18:20
Els poetes que manen / Puntí, Toni
A propòsit de l'homenatge anual de l'Atmetller florit a Joan Maragall i del festival de poesia Alcools, units tots dos per la presència de Joan Margarit.
2017
Ara. Ara llegim, 18 febrer 2017, p. 44 (Quarts de vuit)  
2017-02-13
16:18
"Els camins del mar" en la poesia catalana del segle XX / Bastardas, Joan
Sobre l'ús del motiu dels "camins de la mar" per part de múltiples escriptors catalans del segle XX, i sobre la font d'on considera que procedeix: la poesia homèrica.
Homenatge a Antoni Comas, Barcelona : Universitat de Barcelona, 1985 (p. 39-54)
   
2017-02-10
17:26
Tres notes sobre poesia / Alsina Clota, Josep
Comentari lliure sobre una sèrie de poetes canònics, en especial sobre Maragall.
Homenatge a Antoni Comas, Barcelona : Universitat de Barcelona, 1985 (p. 7-17)
   
2017-01-16
10:58
"Elogi de la llengua, la paraula i la cultura" / Aragay, Ignasi
L'obra citada és el recull de cinc discursos al voltant de la llengua i la cultura catalana pronunciats a finals del XIX i principis del XX a l'Ateneu Barcelonès per Àngel Guimerà (1895), Valentí Almirall (1896), Joan Maragall (1903), Pompeu Fabra (1925) i Pere Coromines (1928). [...]
2016
Ara. Ara llegim, 10 desembre 2016, p. 44 (Els llibres i les coses)  
2017-01-13
15:35
Protagonisme de Joan Maragall en el debat lingüístic finisecular (segles XIX-XX) / Comellas, Jaume
Sobre la contribució de Joan Maragall a la defensa de la llengua catalana a finals del segle XIX i principis del XX, en un moment de debat que "abastava tres aspectes fonamentals: normativització gramatical i ortogràfica, transcendència literària i normalitat en l'ús social". [...]
2016
Revista de Catalunya, Núm. 296 (Octubre-Novembre-Desembre 2016), p. 24-34 (Realitats)
   
2017-01-09
16:18
"Joventut" de Costa i Llobera i l'"Excèlsior" de Maragall / Vilanova, Antoni
L'autor ressegueix la "decisiva influència que "Joventut", de Miquel Costa i Llobera, tingué en la concepció i gènesi de l''Excèlsior" de Maragall".
In Memoriam Carles Riba (1959-1969), Barcelona : Ariel, 1973 (p. 453-481)
   
2016-12-23
12:14
Gli studi di letteratura catalana moderna e contemporanea in Italia 1945-1978 / Grilli, Giuseppe
Balanç de la bibliografia produïda en italià durant els anys 1945-1978 que s'ha ocupat de la literatura catalana moderna i contemporània.
Il contributo italiano agli studi catalani 1945-1979, Consenza : Lerici, 1981 (p. 41-58)
   
2016-12-22
17:45
Sòcrates i Jesús, fites en l'evolució de Riba / Miralles, Carles
Anàlisi de la rellevància de les figures de Sòcrates i Jesús en la producció poètica i en el pensament de Riba, partint de les traduccions al grec que féu per a la Fundació Bernat Metge. L'autor delinea una evolució progressiva a l'hora de comprendre la figura de Jesús.
In Memoriam Carles Riba (1959-1969), Barcelona : Ariel, 1973 (p. 281-289)
   
2016-12-19
16:35
Filtracions de la solitud / Soldevila, Llorenç
Recorregut pels espais literaris més característics de Víctor Català, amb especial èmfasi en els paratges que inspiraren la toponímia de 'Solitud'.
2016
Avui Cultura, 18 desembre 2016, p. 26-27 (Llibres. Universos literaris 5)