CARLES HAC MOR (1940-2016)
Carles Hac Mor

“Per a Hac Mor, l'escriptor, el poeta, ha de fer vers o prosa legitimats per valors independents de la seva experiència com a home, dels usos lingüístics convencionals i de les modes literàries; textos plenament autònoms: "La referència principal d'un poema és el poema mateix". D'aquesta manera, crea un àmbit propi basat no en unes noves regles textuals, sinó en la manca de regles –l'única constant hi és la transgressió dels recursos lingüístics quotidians. Subverteix així totes les formes d'ordre establert i evita que la percepció de la realitat es petrifiqui i esdevingui una realitat de segona mà distanciada de l'experiència autèntica –intrínsecament dinàmica, contradictòria, il·lògica i, per tant, mancada de regles. En conseqüència, Hac Mor defensa la literatura com a creació col·lectiva i constant: "l'imaginari col·lectiu" construït per uns referents literaris limitats "hauria de ser inventat permanentment per tothom, i no només per uns egos infatuats"; "la pluralitat i la quantitat [de les formes d'emetre poesia] no porten necessàriament a la qualitat, cosa que no les fa pas negatives". Per a Hac Mor, la creació artística mai no pot ser una qüestió d'ofici, per tot allò que aquest concepte implica de reglamentació, rutina, repetició artificiosa i delimitació dins la vida: "l'ofici asfixia l'art”.

Fragment de la ressenya de Jordi Marrugat publicada a Els Marges, núm. 87 (Hivern 2009), p. 124-125


Les avantguardes són sempre un referent?

"A mi se m'ha dit moltes vegades que sóc avantguardista, i m'empipa molt. Avui no existeix l'avantguardisme, és una cosa de fa cent anys. Ara bé, hi ha una saviesa en les avantguardes que l'art contemporani ha sabut agafar. Però en art avui és gairebé insultant dir-li avantguardista a algú. En canvi, la literatura, i sobretot la catalana, no ha sabut incorporar el llegat de les avantguardes. Jo he intentat, potser per la meva formació artística, incorporar dins de la tradició de la poesia catalana aquests elements avantguardistes que no hi són."

Fragment d'una entrevista de Francesc Bombí-Vilaseca publicat a Avui Cultura, 7 d'octubre de 2004, p. 1-3

Darreres entrades:
2017-02-02
13:49
Fam de genealogies / Škrabec, Simona
2017
Ara. Ara llegim, 14 gener 2017, p. 49  
2016-11-13
13:25
Cinc lul·lianes engrescadores / Gómez Oliver, Valentí (1947-)
L'autor de l'article parla de la influència de Llull (concretament, de l'obra citada) en diversos autors i estudiosos contemporanis.
2016
Ara, 10 octubre 2016, p. 26 (Debat)
   
2016-06-20
13:09
Carles Hac Mor quaranta anys abans / Broch, Àlex
2016
Serra d'Or, Núm. 677 (Maig 2016), p. 58-61 (Cultura i vida. Lletres)
   
2016-05-06
19:22
Homenatge pòstum a Carles Hac Mor / Alós, Ernest
Sobre el premi Jaume Fuster concedit al poeta recentment traspassat Carles Hac Mor.
2016
El Periódico de Catalunya. Icult. Llibres, 20 abril 2016, p. 61 (Icult. Llibres. A l'Ateneu Barcelonès)
   
2016-04-18
10:54
Hac mor, tot sol / Todó, Joan
A propòsit de la poesia i el llegat de Carles Hac Mor.
2016
L'Avenç, Núm. 421 (Març 2016), p. 54 (Mirador. Llegir escrivint)
   
2016-03-20
19:17
Hac Viu / Carreras, Anna
2016
Avui, 1 febrer 2016, p. 5 (Punt de vista. De set en set)  
2016-03-11
19:25
Adéu a la irreverència de Carles Hac Mor / Hevia, Elena
2016
El Periódico de Catalunya. Icult, 28 gener 2016, p. 50 (Obituari)
   
2016-03-09
11:21
Carles Hac Mor, el último poeta vanguardista / Castaño, Manuel
2016
El País, 28 gener 2016, p. 51 (Obituarios)  
2016-02-15
12:25
Un virtuós de la incongruència / Guillamon, Julià
2016
La Vanguardia, 29 gener 2016, p. 41 (Obituaris)  
2016-01-28
13:39
Adéu al poeta trencador / Bordes, Jordi
Amb motiu de la mort de Carles Hac Mor, l'article fa un recorregut per la seva biografia i obra.
2016
Avui, 28 gener 2016, p. 31