Nascut a Sant Feliu de Guíxols, es traslladà a Barcelona de ben petit. Cursà la carrera de Dret, que interrompé, i la de Filosofia i Lletres. Simultàniament, assistí a cursos dels Estudis Universitaris Catalans. El 1909 començà a treballar com a periodista polític a La Veu de Catalunya, i del 1911 al 1914, fou secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda. Heterodoxo español. El 1914 es traslladà a París a ampliar estudis, i hi visqué les primeres setmanes de la Primera Guerra Mundial. Tornà a Barcelona, i els seus articles sobre els esdeveniments del moment, refusats a La Veu de Catalunya, trobaren l'acolliment de Miquel dels Sants Oliver a La Vanguardia. Fou enviat com a corresponsal d'aquest diari a París, i les cròniques de guerra en forma de diari personal que hi escrigué obtingueren un gran èxit de públic. Les recollí el 1915 al volum Diario de un estudiante en París, la versió catalana del qual es publicà el 1964 amb el títol París 1914. Diari d'un estudiant. El 1918 esdevingué redactor en cap de La Vanguardia, el 1920 en fou nomenat codirector i el 1933, director únic. En esclatar la guerra civil, s'exilià a París però l'inici de la segona guerra mundial l'obligà a tornar a Espanya, concretament a Madrid, on dirigí l'editorial Plus Ultra. Des del 1939 volgué emprar exclusivament la llengua catalana en els seus escrits. L'any 1947 aconseguí de publicar la versió catalana d'El cementiri marí, de Paul Valéry, feta amb Miquel Forteza; començà a redactar les Meditacions en el desert (1946-1953) (1974) i publicà Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols) (1953), i el 1958 el llibre de memòries Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí (1893-1914). A partir del 1959, instal·lat novament a Catalunya, continuaren apareixent nous volums, que reberen una bona acollida del públic i de la crítica: Castella endins (1959), Portugal enfora (1960), La península inacabada (1961), Seny, treball i llibertat (Suïssa) (1961), L'home és el tot (Florència) (1962), Un estudiant a París i altres estudis (1963), i Sant Feliu de la Costa Brava (1963). Deixà inèdits, enllestits o inacabats, diversos volums: La humanitat és un somni (Roma), Viatge a Colòmbia, Quina mena de gent som (Quatre assaigs sobre Catalunya i els catalans), Meditacions en el desert i Història de La Vanguardia (1884-1936). Aquestes obres, llevat de la darrera, foren publicades, algunes només fragmentàriament, en l'Obra Catalana completa (1970).

Font principal: Enciclopèdia Catalana i Diccionari de la literatura catalana (Barcelona : Proa, 2008, p. 192-193)