DARIO FO (1926-2016)
Dario Fo

Guardonat amb el Premi Nobel de literatura l'any 1997, la seva tasca com a dramaturg es basa en posar els antics mètodes còmics i satírics de la commedia dell'arte al servei de la crítica social i política. Revestint la trapelleria i la mofa, tan pròpies del teatre italià de tota la vida, d'una particular subtilesa còmica, Dario Fo sempre ha defensat els oprimits per raons de classe social, sexe o ideologia i ha atacat sense miraments ni embuts totes les forces conservadores que, emparant-se sota uns falsos valors, han intentat posar fre a la llibertat de l'individu.

Fill d'un ferroviari socialista i actor amateur, Dario Fo va néixer el 24 de març de 1926 a Sangiano, Varese, a la Llombardia italiana. L'any 1940 s'instal·là a Milà, on va començar la carrera d'arquitectura a l'Acadèmia de Belles Arts, però la Segona Guerra Mundial va estroncar els seus estudis. Juntament amb el seu pare, Fo va col·laborar activament amb la resistència antifeixista i els aliats. Al final de la guerra, va ser reclutat per l'exèrcit italià, però va desertar i es va amagar fins que aquest va ser derrotat pels aliats. Aleshores va reprendre la carrera a Milà, però progressivament s'anà interessant pel món del teatre fins que va abandonar definitivament l'arquitectura. L'any 1951 va conèixer Franca Rame, filla d'una família de còmics dedicats a la commedia dell'arte des de feia generacions. Uns anys més tard es van casar i van iniciar una estreta col·laboració artística.

En els anys cinquanta el grup d'autors-actors Fo, Parenti i Durano van presentar al teatre Piccolo de Milà Il dito nell'occhio i Sani da legare, on criticaven els interessos dels poderosos a través de la sàtira. Tot i que van ser molt ben rebudes pel públic, la censura atacà les obres aferrissadament i el grup es va haver de dissoldre. Dario Fo va continuar escrivint sol. Després de viure uns anys a Roma, on va néixer el seu fill Jacopo, Fo i Rame van tornar a Milà i van fundar la companyia Dario Fo-Franca Rame, amb la qual Fo va estrenar els seus primers èxits, com ara Gli arcangeli non giocano a flipper (1959) o Isabella, tre caravelle e un cacciaballe (1963). El 1968 el matrimoni va fundar l'associació de teatre col·lectiu Nuova Scena, una cooperativa teatral associada al Partit Comunista Italià, que actuava fora dels circuits teatrals, a fàbriques i cambres del treball. L'any 1979, després d'haver abandonat la cooperativa per discrepàncies polítiques, Fo i Rame van fundar el seu tercer grup teatral, Il Colletivo Teatrale La Comune.

Algunes de les traduccions que s'han fet al català de l'obra de Dario Fo són: Mort accidental d'un anarquista (Antoni Picazo, 1981), traduïda per Guillem-Jordi Graells; La tigressa i altres històries (Teatre Villarroel, 1983 i 2000), amb traducció de Joan Casas; Isabel, tres caravel·les i un embolicador (Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, 1992), traduïda per Empar Claramunt; Un dia qualsevol (amb Franca Rame, Teixidors a mà-Teatreneu, 1991) amb traducció de Kim Vilar; Ací no paga ni Déu! (Bromera, 1993), traducció conjunta d'Empar Claramunt i Josep Ballester; Misteri buffo (Bromera, 1999), a càrrec de Josep Ballester; País de faula (Bromera, 2004), a càrrec de Josep Ballester i Enric Salom; Lucrècia Borja, la filla del Papa (Bromera, 2014), traduït per Enric Salom; i Un rei boig a Dinamarca (Bromera, 2016), traducció d'Enric Salom.

Extret principalment de: Maria Bosom, "Dario Fo". En: Visat, núm. 9 (abril 2010)

Latest additions:
2016-11-14
10:16
Mor Dario Fo, joglar incansable contra els poderosos / Serra, Laura
2016
Ara, 14 octubre 2016, p. 33 (Cultura. Teatre)
   
2016-10-26
21:36
Dario Fo: adéu al 'nobel' més provocador / Hevia, Elena
2016
El Periódico de Catalunya. Icult, 14 octubre 2016, p. 54-55 (Icult. Primera fila)  
2016-10-24
15:04
Mor el joglar universal / Bordes, Jordi
2016
Avui, 14 octubre 2016, p. 36 (Cultura i espectacles)  
2016-10-18
11:06
L'essència d'un ofici / Collell Surinyach, Jaume
Repàs a la trajectòria de l'actor i dramaturg italià.
2016
La Vanguardia, 15 octubre 2016, p. 31 (Obituaris)  
2016-10-18
10:51
Itàlia perd el seu joglar irreverent / Val, Eusebio
2016
La Vanguardia, 14 octubre 2016, p. 39 (Cultura)  
2015-05-06
12:12
En la pell de Lucrècia / Renard, Guillem F.
2015
Levante. Posdata, Núm. 884 (27 març 2015) (Novel·la)
   
2015-03-15
21:47
La increïble vida de Lucrècia Borja / Aisa, Ferran
2015
Avui Cultura, 23 gener 2015, p. 16 (Llibres. Novel·la)  
2015-03-04
12:46
Maons contra la llengenda negra / Garí, Joan
2015
Ara. Ara llegim, 7 febrer 2015, p. 48  
2014-09-30
12:54
Llibres per caldejar el curs que ve / Hevia, Elena
Es comenten breument les novetats editorials programades per aquest curs. Se citen els autors catalans o traduïts al català.
2014
El Periódico de Catalunya. Icult. Llibres, 3 setembre 2014, p. 56-57 (Primera fila)  
2014-07-23
14:34
Dario Fo / Bosom, Maria
2010
Visat, Núm. 9 (abril 2010) (Literatura universal en català)
2 documents